Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

Joc de tauler (Antiquarium Sevilla)

Egipte



Pintura de la tomba de Beni Hassan
Egipte és per la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civilitzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple. 

Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs

Barca per al transport de productes pel Nil
Maqueta d'un magatzem de cereals
   
Les barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.
Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

La civilització egípcia va néixer i créixer a redós del riu Nil. Les seves crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.  
El riu era també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i animals que vivien a la seva vora. Els egipcis van desenvolupar una gran pràctica en la cacera de tota mena d'animals. 
  Cacera al pantà, al voltant del 1500 aC
 Realitzaven, també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de tombes en donen testimoni.



 Exemples de pintures d'exercicis de força i lluita dins d'una tomba
   Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple


A l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb el cos dividit en cases amb creus o en relleu.

 

Taulell de mehen o joc de la serp (3100 a 2700 aC) British museum



En nombre variable depenent dels taulers de joc trobats.  El joc, del qual es desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de peons en forma de lleons.

Taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 



Se suposa que els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien “menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.


 Lleons del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 



Peons en forma de lleó per al joc de la Serp. (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són fets d’ivori d’elefant. Podeu trobar més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.



El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet.

    Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum



Es troba representant en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.

   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastia). British museum



En aquestes representacions es mostra el difunt que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.


   Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum



  Joc de senet. Museu del Louvre


   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre
 

 Joc de senet actual -comercialitzat-
Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.


El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orient Mitjà. 

 Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum

Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)

El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.
  Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

 Joc dels 58 forats damunt una placa ceràmica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada