Pintura de la tomba de Beni Hassan
Egipte és per la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civilitzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple.
Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs
Barca per al transport de productes pel Nil
Maqueta d'un magatzem de cereals
Les barques,
les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les
grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren
objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el
difunt, en l'altre món necessitaria.
Podreu
trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.
La
civilització egípcia va néixer i créixer a redós del riu Nil. Les seves
crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les
terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.
El riu era
també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i
animals que vivien a la seva vora. Els egipcis van desenvolupar una gran
pràctica en la cacera de tota mena d'animals.
Cacera
al pantà, al voltant del 1500 aC
Realitzaven,
també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de
tombes en donen testimoni.
Exemples de pintures d'exercicis de força i
lluita dins d'una tomba
Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple
A
l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de
la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb
el cos dividit en cases amb creus o en relleu.
Taulell de mehen o joc
de la serp (3100 a 2700 aC) British museum
El joc, del qual es
desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de
peons en forma de lleons.
Taulell de mehen o de la
serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre
Se suposa que
els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien
“menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.
Lleons
del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del
Louvre
Peons en forma
de lleó per al joc de la Serp (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són
fets d’ivori d’elefant.
Podeu trobar
més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.
En aquest enllaç podeu veure exemples de jocs de la serp o mehen fets pels alumnes de l'institut de Flix entre 2016 i 2018.
El
joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet.
Nefertari
jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum
Es troba representant
en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de
la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.
Papirus
amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastia). British museum
En aquestes
representacions es mostra el difunt que està jugant contra un adversari
invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon
joc per arribar a l'altre món.
Joc de senet
trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum
Joc de
senet. Museu del Louvre
Fitxes
de joc de senet. Museu del Louvre
Joc de senet actual -comercialitzat-
Si voleu saber més sobre
el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.
En aquest enllaç trobareu exemples de jocs de tauler de senet fets per l'alumnat de l'institut de Flix entre 2016 i 2018.
El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el
Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de
l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes
de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva
àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orient Mitjà.
Joc dels 58 forats,
d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum
Joc de tauler de
58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)
El
joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada
jugador fa avançar les fitxes (sovint amb cap de gos), segons el què
surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre
que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.
Joc 58 forats (700
a 550 aC) trobat a Ur. British Museum
Joc dels 58 forats damunt una placa ceràmica
En aquest enllaç podeu veureu exemples del joc del 58 forats fets pels vostres companys/es del curs 2016/17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada